Sempre agafo diferents mides de papers i munto quaderns que cuso serrats a quatre forats. Un cop cosits encolo el llom i una vegada sec enganxo una cartolina tota sencera als quadern, per fer de guardes, i els retallo el mínim possible perquè quedin perfectament rectes.
-
- Talls marbrejats.
Tot seguit busco un tros de pell i faig la tapa. Abans d’acabar el llibre marbrejo els talls del mateix, baix, dalt i davant. Són llibres de viatge, per prendre apunts, per fer esbossos de dibuix de camp, per a mil cosses. Després de marbrejats els enganxo a la pell i faig la tanca, que la majoria de vegades és una tira de pell que dóna la volta al llibre, però també els acaba amb botons i un trau, o amb tanques japoneses, …
-
- El tall marbrejat.
Tots els llibres de faig d’aquesta forma, els regalo. Sempre que els veuen em recorden que hi ha una pel·lícula en que surt en Leonardo da Vinci i porta un llibre com aquest.
El relligador 
Retroenllaç: Serrat de 4 forats. | El relligador
Com a usuari d’un d’aquests blocs, van molt bé. El meu, però, seria més còmode d’utilitzar si es mantingués obert sense haver d’aguantar-lo per evitar que es tanqui.
Això és degut a que, al ser de mida petita el bloc, la pell tiba i no deixa que es quedi obert. El que es pot fer és posar un pes, amb el llibre obert, a sobre i que doni la pell.
També perquè la pell és bastant gruixuda. Prova-ho.